Després de llegir l’informe, en Kanai es va quedar una bona estona pensarós, amb els braços encreuats. Aquell any el seu fill gran acabava el batxillerat. Va pensar que, si ell havia de ser l’encarregat d’instruir-lo, no sabria pas com posar-s’hi. Era una tasca extremament difícil. Com més concretament ho pensava, més li costava trobar les paraules adequades. I llavors de li va acudir que potser podria solucionar-ho escrivint aquella història sobre la seva vida sexual que feia cert temps que li rondava pel cap. Començaria a escriure-la i després ja veuria què en sortia. Abans de plantejar-se si podria ensenyar-la a algú o publicar-la, volia saber si podria ensenyar-la al seu fill. I va ser amb aquest propòsit que va agafar el pinzell.