Underground

El matí del 20 de març de 1995 jo era a casa meva, a Ooiso, a la prefectura de Kanagawa. En aquell moment vivia a l’estat de Massachusetts, als Estats Units, però havia tornat temporalment al Japó aprofitant les vacances de primavera de la universitat on treballava. Era una estada breu, d’uns quinze dies. A casa no hi havia cap ràdio ni cap televisió, i, per tant, no tenia manera d’assabentar-me del greu atemptat que havia tingut lloc a Tòquio. Escoltava música mentre feia una mica d’endreça dels llibres. Era un matí agradable, sense cap núvol al cel. Ho recordo perfectament. Cap a les deu vaig rebre la trucada d’un conegut que treballava en un mitjà de comunicació. Parlava en un to crispat pels nervis: “Hi ha hagut un accident molt estrany al metro de Tòquio. Hi ha moltes víctimes. És un gas tòxic. Segurament és obra d’Aum. Val més que de moment no vinguis a Tòquio. Són molt perillosos”.