En Bird va esperar que els atrapessin la dona i la sogra, que xerraven engrescades, i va mirar el nen acotxat als braços de la seva mare. Va intentar veure’s reflectit en els ulls del seu fill. El mirall que formaven les pupil·les del nen, d’un gris profund i definit, va començar a reflectir la seva imatge, però tan petita que no va poder veure com era el seu nou rostre. Quan arribés a casa es miraria al mirall. I després estrenaria el diccionari que en Deltxev li havia regalat abans que el repatriessin i a la portada del qual havia escrit una paraula que volia dir “esperança”. La primera paraula que buscaria en aquella llengua balcànica seria “persistència”.