Una confessió amorosa

L’amor entre la Tsuyuko i jo va seguir des del principi un curs ben normal, sense cap esdeveniment remarcable. Jo havia marxat del Japó sent encara molt jove i, durant els anys que havia passat a l’estranger, no havia conegut l’amor de debò sinó tan sols l’aparença, ja que pràcticament només havia tingut experiències amb professionals. Per això el fet de conèixer una noia de casa bona com la Tsuyuko em feia estar més vergonyós i més nerviós del que ho havia estat mai. La Tsuyuko, per la seva banda, es feia unes il·lusions més aviat infantils amb mi i em veia com un pintor famós acabat de tornar de l’estranger i que sortia als diaris. És per això que vam passar la tardor sent una parella més aviat tímida i sense gosar anar més enllà.