Un país banyat en sang

No he tingut mai cap arma. Una arma de veritat, en tot cas, si bé durant dos o tres anys després de deixar els bolquers vaig anar amb un revòlver de sis trets penjat al maluc. Era texà, tot i viure en un barri residencial dels afores de Newark, Nova Jersey, ja que al principi de la dècada del 195o el salvatge oest era a tot arreu, i innombrables legions de nens nord-americans eren orgullosos propietaris d’un barret de cowboy i d’una senzilla pistola de joguina ficada en una funda de pell d’imitació. De tant en tant s’inseria un rotlle de pólvora davant del percussor de la pistola per imitar el soroll d’una bala de veritat que sortia rabent cap allà on fos que apuntàvem, disparàvem i eliminàvem un dolent més del món. La majoria de les vegades, però, n’hi havia prou amb prémer el gallet i cridar: “Bang, bang! Estàs mort!”.