Un home a les fosques

Estic sol a les fosques, fent rodar el món dins el cap mentre tinc un altre atac d’insomni, una altra nit en blanc en la gran planura americana. Al pis de dalt, la meva filla i la meva néta dormen als seus dormitoris, totes dues també soles, la Míriam, la meva única filla, que té quaranta-set anys i en fa cinc que dorm sola, i la Katya, l’única filla de la Míriam, que té vint-i-tres anys i que solia dormir amb un noi que es deia Titus Small, però ara Titus és mort, i la Katya dorm sola amb la seva pena. Llum brillant, i després foscor. El sol que cau de tots els racons del cel, seguit de la negror de la nit, dels estels silenciosos, del vent que agita les branques. Així és la rutina. Ja fa més d’un any que visc en aquesta casa, des que em van donar l’alta a l’hospital.