Tsugumi

Sens dubte, la Tsugumi era una noia desagradable. Jo vaig marxar d’aquell poblet costaner, que viu tranquil·lament de la pesca i del turisme, i vaig venir a Tòquio per estudiar a la universitat. Aquí m’ho passo molt bé cada dia. Em dic Maria Shirakawa. Com la Mare de Déu. No és que em consideri una santa ni res d’això. Tot i així, vés a saber per què, tots els amics que he fet des que sóc aquí em diuen que sóc “generosa” o “serena”. Si he de dir la veritat, sóc una noia de carn i ossos, i tinc més aviat poca paciència. Amb tot, a Tòquio sovint tinc una sensació estranya. Aquí la gent s’enfada de seguida, i per qualsevol cosa, ja sigui perquè es posa a ploure, perquè s’anul·la una classe o perquè un gos es pixa on no toca. Jo, en canvi, sóc una mica diferent. Si mai m’enfado, la meva ràbia no tarda gens a esvair-se, com si vingués una onada i la fes desaparèixer a la sorra…