Tòquio Blues

Tenia trenta-set anys i estava assegut en un Boeing 747. Aquell enorme avió baixava travessant els núvols espessos i es preparava per aterrar a l’aeroport d’Hamburg. La pluja fina de novembre mullava el terra i feia que tot tingués l’aspecte llòbrec d’un paisatge flamenc: el personal de terra amb impermeables, la bandera que coronava l’impersonal edifici de l’aeroport, el cartell amb l’anunci de BMW… Vaja, altre cop Alemanya, vaig pensar. Quan l’avió va aterrar, es van apagar els senyals de prohibit fumar i pels altaveus del sostre va començar a sonar una música de fons. Era una ensucrada versió orquestral de «Norwegian Wood», dels Beatles. Com sempre, aquella melodia em va commoure. Bé… diria que aquell cop em va trasbalsar com no ho havia fet mai.