A la pissarra de l’aula universitària hi havia un dibuix enganxat.
La Tomiko Hagio, professora de psicologia, va assenyalar el dibuix i va explicar:
—Avui dia em dedico a fer classes a alumnes com vosaltres, però abans treballava de psicòloga i, al llarg dels anys, vaig fer teràpia amb moltíssimes persones. Aquest dibuix que veieu és la còpia d’un que va fer una de les primeres pacients que vaig tenir quan vaig començar a treballar. Era una nena a qui anomenarem A. Quan l’A tenia onze anys, la van detenir per haver assassinat la seva mare.
En sentir l’expressió «per haver assassinat la seva mare», els alumnes es van inquietar una mica.