En una ciutat inflada de refugiats però encara bàsicament en pau, o almenys encara no obertament en guerra, un noi va veure una noia a classe i no li va dir res. Durant molts dies. Ell es deia Saeed i ella Nadia; ell duia barba, no pas una barba espessa, més aviat una barba de quatre dies que mantenia de manera estudiada, i ella anava sempre tapada des de la punta dels dits dels peus fins a la base del coll amb una toga negra llarga i ampla. En aquell moment la gent encara podia permetre’s el luxe d’anar més o menys com volien, tant pel que feia a la roba com als cabells, amb certs límits, és clar, de manera que aquelles opcions tenien un significat.