Sadako i les mil grues de paper

La Sadako va néixer per ser corredora. La seva mare sempre deia que havia après a córrer abans que a caminar. Un matí del mes d’agost del 1954, la Sadako va sortir corrent al carrer així que va estar vestida. El sol del matí li va fer uns reflexos castanys als cabells negres. Al cel blau no hi havia ni rastre de núvols. Era un bon senyal. La Sadako sempre buscava senyals de bona sort. Dins de casa, la seva germana i els seus dos germans encara dormien als futons. Va sacsejar el seu germà gran, en Masahiro. –Lleva’t, dormilega! –li va dir–. Avui és el Dia de la Pau!