Records d’un carreró sense sortida

Acluco una mica els ulls i reconec el meu món, que per un seguit de circumstàncies estranyes vaig poder veure des de fora. I llavors dedico una pregària a totes les persones que en un moment o altre s’han allunyat de mi. A les persones amb qui hauria pogut viure de manera diferent però amb qui, per algun motiu, no vam acabar d’entendre’ns. Als meus pares de veritat, als meus ex xicots, als amics que ja no veig, fins i tot a en Yamazoe. A causa de les circumstàncies amb què els he conegut, la nostra relació en aquest món no ha acabat de funcionar. Però estic convençuda que en algun altre món, molt profund i molt llunyà, potser en una riba molt bonica, ens somriem, ens tractem bé i passem moments feliços.