Rashōmon i altres contes

Això va passar un capvespre fred. El criat d’un samurai esperava que parés de ploure sota la porta de Rashōmon. Sota la portalada no hi havia ningú més, excepte un grill que estava posat en una gran columna amb la pintura vermella escrostonada aquí i allà. Com que la Rashōmon connectava amb l’avinguda de Suzaku, el més normal hauria estat que hi hagués hagut dues o tres persones més amb barret de palla o amb casquet negre. Però el cert és que, a banda del criat, no hi havia ningú més. El motiu és que, en els últims dos o tres anys, la ciutat de Kyoto havia sofert un seguit de desgràcies —terratrèmols, tifons, incendis i fams— que l’havien deixat devastada.