Quan la música ho és tot. Converses musicals amb Seiji Ozawa

Seiji Ozawa i jo no ens hem conegut i hem començat a parlar fins fa relativament poc. És cert que jo vaig viure a Boston entre el 1993 i el 1995, quan Ozawa encara era el director musical de l’Orquestra Simfònica de Boston, i que havia anat sovint a concerts dirigits per ell, però sempre havia estat un aficionat més entre el públic i no havíem tingut cap contacte personal. Més endavant vaig conèixer la seva filla Seira i, gràcies a ella, vaig veure i parlar algun cop amb el seu pare. Al principi la nostra relació va ser més aviat informal i no va tenir res a veure amb l’ofici de cap dels dos. Així doncs, abans de fer aquestes entrevistes Ozawa i jo no havíem parlat mai de música gaire seriosament. Un dels motius perquè fos així és que el mestre estava massa enfeinat amb el seu dia a dia. Com que vivia immers en el món de la música, quan ens vèiem ens venia més de gust prendre una copa parlant de qualsevol altre tema.