La mare va explicar que de jove no havia pensat mai en ella de manera aïllada, sinó sempre inextricablement vinculada als altres. Avui, va afegir, la gent volia saber-ho tot, es pensaven que podien entendre-ho tot, com si la il·luminació estigués a tocar. Tanmateix, va dir, de fet el control no existia, i el fet de saber-ho no faria pas minvar el sofriment. El millor que podíem fer en aquesta vida era passar-hi, com el fum passa a través de les branques, patint, fins que arribéssim al no-res o passéssim a patir a un altre lloc.