En sortir del llarg túnel que separava les dues regions s’arribava al País de Neu. El fons de la nit era blanc. El tren es va aturar en un semàfor.
La noia que hi havia asseguda a l’altra banda del passadís es va aixecar i va abaixar la finestreta de davant d’en Shimamura. La fredor de la neu va entrar al vagó. La noia es va abocar a la finestreta i, com si fos molt lluny, va cridar el cap d’estació.
Va aparèixer un home caminant a poc a poc per la neu, amb un fanal a la mà. Duia una bufanda embolicada al voltant del coll i la boca, i un passamuntanyes que li tapava les orelles.
En Shimamura va mirar a fora per comprovar si feia tant de fred. Nonmés va veure unes quantes barraques escampades fins al peu de la muntanya, on el blanc de la neu es perdia en la foscor. Devien ser les cases dels ferroviaris.