Nens de la revolució

A les vuit en punt en Joseph i en Kenneth es presenten a la botiga. Vénen gairebé cada dimarts. S’ha convertit en una rutina entre tots tres, sense que mai no l’hàgim reconegut com a tal. A vegades només ve un dels dos. A vegades cap. No es fan preguntes perquè no s’espera res. Fa disset anys érem nous immigrants que treballàvem de mossos a l’hotel Capitol. Segons la placa que hi havia a l’entrada principal, l’hotel s’havia construït a semblança de la casa familiar dels Mèdici a Itàlia. Els caps de setmana els turistes omplien el terrat per mirar els tiradors apostats a la teulada de la Casa Blanca. Va ser allà on en Kenneth va passar a ser en Ken el kenyà i en Joseph, en Joe del Congo. Jo era més prim que ara i, segons va dir el director, no necessitava cap sobrenom per recordar-li que era etíop.