Imaduddin era professor d’enginyeria elèctrica a l’Institut de Tecnologia de Bandung. També era predicador islàmic. Als anys seixanta i setanta, doncs, era algú poc comú: un home de ciència, un dels pocs que hi havia a la Indonèsia independent, i alhora un home dedicat a la fe. Era capaç d’atreure masses d’estudiants a la mesquita Salman dels jardins de l’Institut de Bandung.
Però tenia les autoritats preocupades. Quan vaig anar a Bandung per veure’l, l’últim dia de l’any 1979, viatjant tota la tarda per la carretera plena de cotxes i de fum que duia de Jakarta, a la costa, al fresc planell on és Bandung, em vaig trobar que era més o menys un fugitiu. No feia gaire que acabava de complir catorze mesos a la presó com a pres polític.