Li receptaré un gat

En Shuta Kagawa es va quedar plantat al fons del carreró fosc, mirant enlaire un edifici de pisos i oficines. Per fi hi havia arribat després d’haver-se perdut del tot. Era una construcció que semblava feta per omplir l’estret espai que quedava entre dos blocs de pisos. —Aquí? —va mormolar, incrèdul. Dubtava que hi hagués un lloc que el seu mòbil no fos capaç de trobar, però ara que ho veia ho podia entendre. Era un lloc on quasi no hi tocava el sol i des d’on el cel es veia llunyà i difús. L’aire del carreró era humit i l’edifici semblava vell i atrotinat. —Però és que, on s’és vist una adreça així?