Li receptaré un altre gat

De sobte va notar que el terra que trepitjava estava humit. La Moe Ōtani va mirar al voltant. Sense adonar-se’n s’havia ficat en un carreró estret i poc il·luminat. Fins feia un moment havia caminat per l’avinguda de Kawaramachi, tan animada com sempre. Aquella zona, que era de les més comercials de Kyoto, normalment estava plena de joves i turistes, però en caure el vespre s’hi aplegava encara més gent. Quan acabava les classes, la Moe també s’unia a la riuada i entrava en alguna cafeteria o alguna botiga amb les amigues. Avui, però, anava sola.