L’Avinguda dels Misteris

De tant en tant, en Juan Diego s’encarregava de dir: «Sóc mexicà; vaig néixer a Mèxic, i hi vaig créixer». Més recentment, tenia el costum de dir: «Sóc americà; he viscut quaranta anys als Estats Units». O, en un esforç per evitar el tema de la nacionalitat, a en Juan Diego li agradava dir: «Sóc de l’Oest Mitjà; de fet, sóc d’Iowa». Mai no deia que era mexicà americà. No era només que a en Juan Diego li desagradés l’etiqueta, tot i que és tal com ho veia i de fet li desagradava. En Juan Diego creia que la gent cercava sempre els punts comuns de l’experiència mexicana-americana, i ell era incapaç de trobar terreny comú en la seva pròpia experiència; sincerament, tampoc el buscava.