La presa

El meu germà petit i jo érem al fons de la vall, remenant amb uns bastons la terra tova dels crematori, que feia olor de greix i de cendra. Era un crematori senzill i improvisat, no gaire més que un clot poc fondo cavat en una clariana enmig d’un herbassar espès. La vall ja estava embolcada per la boira del capvespre, freda com l’aigua subterrània que brolla als boscos, però el poble on vivíem, arrapat a la falda de la muntanya i agrupat al voltant d’un carrer empedrat, encara estava banyat per la tènue llum porpra del crepuscle. Em vaig aixecar i, amb la boca ben oberta, vaig fer un badall desganat. El meu germà també es va posar dret, va badallar breument i em va somriure.