La botiga de conveniència és plena de sorolls. Des del timbre que sona cada cop que entra un client, fins a les veus dels famosos que promocionen nous productes pel fil musical. Des dels crits dels dependents anunciant les ofertes del dia, fins al xiulet de l’escàner en llegir un codi de barres. Des de la remor sorda que fan els productes en caure dins el cistell, fins al cruix dels embolcalls de plàstic de les pastes o el repic dels talons que volten pel local. Tots aquests sons barrejats formen «el soroll de la botiga de conveniència», que acarona sempre els meus timpans.