La història de San Michele

Vaig deixar França i vaig anar ben de pressa a Londres per ocupar-me de la meva nacionalització, ja que semblava que el meu país es veuria arrossegat a la guerra en el bàndol d’Alemanya. Henry James, que s’havia nacionalitzat no feia gaire, havia de ser un dels meus padrins. «Civis Britannicus sum», em va dir amb la seva veu profunda. Sabia que jo havia intentat posar el meu gra de sorra i que havia fracassat, que havia arribat a estar massa desemparat per poder ajudar els altres. Per tant, també sabia el destí que m’esperava. Em va posar la mà a l’espatlla i em va preguntar què pensava fer amb la meva vida. Li vaig respondre que estava a punt d’abandonar França per sempre i amagar-me com un desertor a la meva torre vella. Era l’únic lloc on podia estar-me. En el moment d’acomiadar-nos em va recordar que, anys enrere, durant la seva estada a San Michele, m’havia animat a escriure un llibre sobre aquella illa que era casa meva i que ell considerava el lloc més bonic del món.