La dona perfecta

Tornes a tenir aquell somni, el que en Tim i tu sou a Jaipur durant el Divali. Arreu on mires, en totes les portes i finestres, hi ha llanternes i espelmes, petards i llums de colors. Els patis s’han convertit en llacs de flames titil·lants, amb les entrades envoltades d’intricats dibuixos fets amb pasta d’arròs de tots colors. Els címbals i els tambors bateguen i vibren. Rendint-vos al xivarri i la confusió, avanceu amb la gentada per un mercat on els venedors us ofereixen plates de dolços des de totes bandes. De sobte t’atures en una parada en què una dona decora la pell amb uns bonics motius hindis, amb l’olor de sàndal dels pinzells barrejant-se amb la cordita dels petards, agra i pungent, i amb l’aroma de kaaju, anacards rostits.