Tu em vas parlar d’aquella ciutat.
Aquell vespre d’estiu remuntàvem el curs del riu mentre sentíem la dolça fragància de l’herba. Anàvem saltant les petites cascades que formaven les rescloses i de tant en tant ens aturàvem per mirar els peixets daurats que nedaven als bassals. Feia estona que anàvem descalços. L’aigua freda i cristal·lina ens acaronava els turmells, i la sorra fina de la llera ens embolcava els peus com un núvol suau sortit d’un somni. Jo tenia disset anys i tu setze.