Kiki, servei de missatgeria màgica

Una vegada hi havia una petita ciutat situada just entre un bosc espès i un suau turó cobert d’herba. Aquesta ciutat s’estenia per un pendent que baixava a poc a poc cap al sud i estava formada per tot de petites teulades de color de pa torrat. Cap al mig de la ciutat hi havia l’estació i, una mica més enllà, s’apinyaven l’Ajuntament, la comissaria de policia, el parc de bombers i l’escola. Era com qualsevol ciutat normal i corrent de les que es troben a tot arreu. Tanmateix, si t’hi fixaves una mica, hi havia algunes coses que no es veuen gaire a les ciutats normals i corrents. Per exemple, hi havia campanetes de plata penjades a les capçades dels arbres més alts. Aquestes campanetes de tant en tant sonaven ben fort, encara que no hi hagués tempesta. Llavors els habitants del poble es miraven i deien amb una rialla: –Vaja, vaja, la petita Kiki s’hi ha tornat a encallar.