3 de gener del 2012. Fa exactament un any, dia per dia, que vas començar a escriure el teu últim llibre, el teu diari d’hivern, ara ja acabat. Escriure sobre el teu cos, catalogar els nombrosos cops i plaers experimentats pel teu jo físic, era una cosa, però explorar la teva ment tal com la recordes de la infància serà sens dubte una tasca més difícil –potser impossible. Tot i així, et sents obligat a intentar-ho. No pas perquè trobis que ets un objecte d’estudi rar o excepcional, sinó precisament perquè no ho trobes, perquè consideres que ets com qualsevol, com tothom.