A veure, doncs. Voleu una història i us n’explicaré una. Però només aquesta. No me’n demaneu cap més. És tard, i a tu i a mi, Pari, demà ens espera un llarg viatge. Aquesta nit has de dormir. I tu també, Abdullah. Compto amb tu, fill, mentre la teva germana i jo siguem fora. I la teva mare també. A veure. Una història, doncs. Escolteu-me, tots dos, escolteu-me bé. I no m’interrompeu.
Una vegada, quan els divs i els jinns i els gegants encara campaven per la Terra, vivia un pagès que es deia baba Ayub. Vivia amb la seva família en un poblet anomenat Maidan Sabz. Com que tenia una gran família per alimentar, en baba Ayub es passava el dia treballant com un escarràs. Cada dia treballava de sol a sol, llaurant el camp, remenant la terra i cuidant els seus pistatxers escarransits.