El primer cop que va venir a l’Iris era una mica abans de l’inici de la temporada d’estiu. Havia plogut tot el dia i al vespre la pluja s’havia tornat encara més forta. Hi havia marejada i el mar s’havia tenyit de gris. Cada cop que algun client entrava o sortia, una ràfega de pluja penetrava al vestíbul i mullava la catifa desagradablement. Tots els rètols de neó de les botigues del veïnat ja estaven apagats i pels carrers no hi havia ni una ànima. Quan, de tant en tant, passava un cotxe, les gotes de la pluja es veien amb la llum que emetien els fars.