39. Homes sense Dones

Homes sense dones

女のいない男たち

Haruki Murakami

Empúries
, 2015
Que jo sàpiga, l’única persona que ha posat mai lletra japonesa (i a més en el dialecte de Kansai) a la cançó “Yesterday” dels Beatles és un noi que es deia Kitaru. Sovint la cantava ben fort a la banyera. “Ahir, l’abans-d’ahir de demà / El demà de l’abans-d’ahir”. Recordo que el començament deia això, tot i que ja fa tants anys que no estic segur que realment fos així. Sigui com sigui, la lletra d’en Kitaru era un seguit de despropòsits que no tenien res a veure amb el que deia l’original. La unió d’aquella melodia bonica i melancòlica amb l’alegre cantarella del dialecte de Kansai –que és de tot menys commovedora– formava una combinació estrambòtica que rebutjava de ple qualsevol benefici.

N’han dit…

L’autor

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és l’escriptor més famós de la literatura japonesa actual. Traduït a més de cinquanta llengües, ha guanyat premis prestigiosos com el Noma, el Franz Kafka, el Premi Internacional Catalunya (2011) o el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres (2018). De tota la seva obra, destaquen títols com Tòquio Blues, Kafka a la platja o La mort del comanador. En el camp de la no-ficció, ha publicat reflexions sobre l’esport, l’escriptura i la vida a De què parlo quan parlo de córrer, Underground De què parlo quan parlo d’escriure.