Que jo sàpiga, l’única persona que ha posat mai lletra japonesa (i a més en el dialecte de Kansai) a la cançó “Yesterday” dels Beatles és un noi que es deia Kitaru. Sovint la cantava ben fort a la banyera. “Ahir, l’abans-d’ahir de demà / El demà de l’abans-d’ahir”. Recordo que el començament deia això, tot i que ja fa tants anys que no estic segur que realment fos així. Sigui com sigui, la lletra d’en Kitaru era un seguit de despropòsits que no tenien res a veure amb el que deia l’original. La unió d’aquella melodia bonica i melancòlica amb l’alegre cantarella del dialecte de Kansai –que és de tot menys commovedora– formava una combinació estrambòtica que rebutjava de ple qualsevol benefici.