EL CONTE DE LA TIETA POBRA – Tot va començar un diumenge de juliol a la tarda. De fet, era el primer diumenge de juliol i feia un temps magnífic. Només en un racó del cel hi havia dos o tres núvols, blancs i petits com uns signes de puntuació molt ben fets i col·locats. Sense res que els obstruís, els raigs de sol il·luminaven el món a cor què vols. En aquell reialme de juliol, fins i tot l’embolcall platejat d’una xocolatina que algú havia llençat a la gespa brillava orgullós, talment com un cristall llegendari al fons d’un llac.