El gust de les ortigues

No era el primer dia que els costava decidir si sortien plegats o no. En moments com aquest tots dos evitaven prendre una decisió i adoptaven una actitud passiva, esperant a definir-se segons l’actitud que mostrés l’altre. Era com si entre tots dos aguantessin un gibrell poc fondo amb una mica d’aigua i esperessin que acabés vessant per algun cantó. De vegades es podien passar tot el dia sense prendre cap determini, mentre que altres vegades tots dos decidien de cop el que havien de fer. Avui, però, era diferent, ja que en Kaname sabia que al final anirien junts al teatre.