El gat que estimava els llibres

Per començar, l’avi ja no hi era. És una manera d’arrencar una mica brusca, però es tractava d’una realitat inamovible. Era un fet tan ineluctable com que cada matí surt el sol o que al migdia ve la gana. Per més que tanqués els ulls o es tapés les orelles fent veure que no en sabia res, l’avi no tornaria. Davant un fet tan trist com aquest, en Rintaro Natsuki es va quedar quiet i sense paraules. Vist des de fora devia semblar un noi impassible