Es podria dir que els membres del Club dels Sibarites tenien tanta afició per les delicadeses gastronòmiques com pels encants femenins. Eren una colla de ganduls que no tenien altra feina que jugar a cartes, anar amb dones o menjar requisits. Descobrir un gust una mica curiós o diferent dels que estaven acostumats a paladejar els proporcionava el mateix orgull i el mateix plaer que entrellucar una dona bonica. Si hi havia un xef capaç de crear un gust així, un geni dels fogons, estaven disposats a contractar-lo perquè cuinés a casa seva pagant tants diners com els que haurien pagat per contractar els serveis d’una geisha de primera categoria. Pensaven que, de la mateixa manera que en el món de l’art existien genis, en el món de la cuina també n’havien d’existir.