Criatures d’un dia

Sens dubte en Paul Andrews buscava despertar el meu interès amb el seu correu electrònic. I ho va aconseguir: sóc incapaç de rebutjar algú que es dedica a escriure com jo. Pel que fa al bloqueig literari, em sento afortunat que no m’hagi visitat mai cap d’aquestes criatures, i em venia de gust ajudar-lo a enfrontar-s’hi. Al cap de deu dies en Paul es va presentar a la cita. Em vaig quedar parat del seu aspecte. Per algun motiu m’havia imaginat un escriptor de mitjana edat, actiu i turmentat, però qui va entrar al meu despatx va ser un vell marcit, tan encorbat que semblava que escodrinyés el terra. Mentre franquejava la porta a poc a poc, em vaig preguntar com havia pogut arribar fins al meu despatx, al capdamunt de Russian Hill.