Durant molt temps, vaig assegurar que havia vist l’escena del meu naixement. Sempre que explicava això, els adults se’n reien, però després, pensant que potser els prenia el pèl, fitaven el meu rostre pàl·lid i poc infantil amb una mirada tenyida d’un lleuger sentiment d’odi. Sempre que ho explicava en presència d’algun convidat que no era de la família més propera, l’àvia, patint perquè em prenguessin per ximple, em tallava amb la seva veu aguda i m’enviava a jugar a algun altre lloc.