, pseudònim de Mori Rintarō (Tsuwano, 1862-Tòquio, 1922), metge de l’exèrcit nipó, traductor i novel·lista, fou, juntament amb Natsume Sōseki, la principal figura literària del període Meiji (1868-1912) i un dels escriptors més destacats de les lletres japoneses del segle XX. Ferm defensor de la renovació i l’occidentalització de la cultura japonesa de l’època —havia estat enviat a Europa a perfeccionar els estudis i coneixia perfectament l’alemany—, va escriure un bon nombre de narracions, entre les quals sobresurten el relat La ballarina i les novel·les Joventut, L’oca salvatge i Vita sexualis.
Albert Nolla ©2024 – Tots els drets reservats