Aquests darreres setmanes ha arribat a les llibreries Tants futurs com et puguis imaginar, el segon títol de Shinsuke Yoshitake que he traduït per a l’editorial Pastel de Luna.
Igual que a No hi ha dret!, en aquest nou àlbum Yoshitake fa gala d’un humor intel·ligent, capaç de fer riure (i pensar) petits i grans.
A Tants futurs com et puguis imaginar, La història comença amb una nena desanimada per les prediccions ombrívoles del seu germà sobre el futur. Però l’àvia li ofereix un consol inesperat: no hi ha un únic destí escrit, sinó tants futurs com siguem capaços d’imaginar. A partir d’aquesta idea, la protagonista desplega un torrent de possibilitats creatives i divertides: un futur en què cada dia és Nadal, un altre en què els robots li fan els deures… Imaginar futurs meravellosos pot ser, al capdavall, esperançador. Amb la seva inconfusible barreja de filosofia i humor, Yoshitake construeix un autèntic antídot contra l’ansietat infantil davant d’allò desconegut, i anima els lectors a ampliar la mirada i a descobrir que sempre pot haver-hi alguna cosa millor a tocar.
