Edicions de 1984 ha tingut la bona iniciativa de reeditar el volum Rashōmon i altres contes, de Ryūnosuke Akutagawa, que recull una quinzena dels contes més representatius que Akutagawa va escriure entre el 1915 i el 1923. Segons l’editorial, “tant en els contes ambientats al Japó medieval com en els que transcorren al món modern, el lector hi trobarà una bona mostra de la subtilesa psicològica i del refinament estilístic que han consagrat Akutagawa com a mestre indiscutible de la literatura japonesa. Des d’aquest domini narratiu, el recull s’obre a una gran varietat de temes: des de la crítica incisiva de vicis humans com la hipocresia, l’egoisme o la vanitat, fins a la reflexió sobre el paper de l’art i de l’escriptura en l’existència. En conjunt, aquest volum combina el to enjogassat i brillant d’alguns contes amb l’humor negre, la perplexitat moral i l’angoixa existencial que travessen les històries més inquietants”.

Aquest contes dialoguen directament amb el volum Carta a un vell amic i altres relats que Akutagawa va escriure entre el 1923 i el 1927, any de la seva mort.

El dia 28 de novembre vaig participar en la trobada dels clubs de lectura de Tarragona, celebrada a Salou, amb la xerrada “La introducció de la literatura japonesa a través dels clubs de lectura”.

La xerrada va tenir un vessant més teòric, centrat a fer una panoràmica dels textos més importants de les lletres japoneses que tenim a l’abast i les seves característiques, i un altre vessant més pràctic, consistent a proposar diverses iniciatives que es poden dur a terme des de les biblioteques i els clubs de lectura per fer arribar la literatura japonesa als lectors.

Més informació aquí i aquí.

El passat 26 de novembre vaig impartir la xerrada titulada “Quatre escriptores imprescindibles de les lletres japoneses”, dins el cicle Onnade, organitzat per l’Ajuntament de Girona.

La xerrada es va centrar en les figures de Murasaki Shikibu, Higuchi Ichiyo, Hayashi Fumiko i Yoshimoto Banana, com a representants de la història de l’escriptura femenina al Japó.

El passat 4 de novembre, i en el marc del Festival Clàssics dedicat al desig, vaig tenir el plaer de parlar amb Raül Garrigasait sobre Jun’ichirō Tanizaki. En la conversa, que va tenir lloc a la Sala Beckett, vam resseguir les sis obres de Tanizaki que tenim traduïdes al català fins al moment, destacant-ne els diferents tipus de desig que hi podem trobar, des de l’hedonisme desenfrenat d’El club dels sibarites fins al desig decadent en la vellesa de La clau.

Tal com figurava al programa de l’acte, “el desig a l’obra de Tanizaki es mou entre l’ombra i la fascinació, entre el refinament estètic i l’obsessió perversa. Amb Albert Nolla, ens acostarem a una mirada japonesa del desig que qüestiona la llum occidental, la modernitat i els límits del plaer. Una invitació a contemplar la bellesa des de l’ambigüitat i la tensió entre el vell i el nou, l’eròtic i el sagrat”.

La revista Visat de la tardor inclou, entre d’altres, els textos dels quatre finalistes del Premi de Traducció Montserrat Franquesa 2025.

En el text sobre el recull Onnagata… explico què significa tenir aquests relats de Mishima disponibles en català i parlo d’algunes de les dificultats que em va plantejar traduir-los.

L’article es pot trobar en aquest enllaç.