Traduir. Entendre. Compartir.
Fotografia: © Júlia del Puerto
Interessat des de sempre pels idiomes, les lletres i la lectura, em dedico a la traducció literària del japonès i de l’anglès al català, així com a la docència i la divulgació de la llengua, la cultura i la literatura japoneses.
Per a mi, traduir literatura és una tasca apassionant, una transacció misteriosa que posa en contacte diverses cultures i obre les portes a mons diferents.
És per això que m’agrada tant la meva feina, perquè em permet entendre noves realitats i compartir-les.
Fotografia: © Júlia del Puerto
Últims títols publicats
Li receptaré un altre gat
Syou Ishida
Tants futurs com et puguis imaginar
Shinsuke Yoshitake
El setè home i altres contes
Haruki Murakami
La història de San Michele
Axel Munthe
Pírcing
Ryū Murakami
Novetats
«Amèlia de les Camèlies» a Igualada, amb paranoiaaccions
El passat dijous, 9 de juliol, va tenir lloc la presentació de la novel·la Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí.
L’acte, organitzat per paraanoiaccions, va consistir en una conversa entre l’Etna Miró (autora), i la Mercè Badal i jo mateix (membres de paranoiaaccions).
(Text extret del mur d’Instagram de paranoiaaccions)
Ahir dijous, 9 de juliol, Etna Miró va presentar a la sala de socis de l’Ateneu Igualadí la seva novel·la «Amèlia de les Camèlies», una de les més destacades de l’any i que ja ha esgotat tres edicions.
L’autora, entrevistada per Mercè Badal i Albert Nolla, va parlar dels seus orígens i formació (Barcelona-Lleida-Universitat de Barcelona), de novel·la (Rodoreda, Proust, Balzac), de personatges (l’Amèlia, la Ben Plantada, Madame Bovary, la Clara), de llengua (“Els seus petits brots intrusius i les seves erupcions disruptives mai no sobrepassaven el correcte nivell del saber estar i, sobretot, del saber semblar”), de l’Eixample (“L’eixam s’alimentava de l’èxit i la frescor fugaç de les modes, i les perpetuava fins a fer-les caducar, fins a matar-les”), dels estudis (“els alumnes de Literatura Estudiada ja arribaven a la universitat amb la idea que ells no eren com els altres”), de cultura (“Es dedicava a vagarejar per la plaça de la Filmoteca com un voltor predisposat a atrapar qualsevol víctima i vomitar-li a doll les seves opinions suades de cinèfil”), de sàtira i de paròdia.
Com escrivia un dels autors preferits d’Etna Miró, Marcel Proust, “fins i tot des del punt de vista de les coses més insignificants de la vida, no som un tot materialment constituït, idèntic per a tothom i que tothom pot conèixer com si es tractés d’un plec de condicions o d’un testament i prou; la nostra personalitat social és una creació del pensament dels altres”. Potser l’Amèlia la signaria?
Des de paranoiaaccions volem agrair l’ajuda en l’organització i difusió de l’acte de l’Ateneu Igualadí, Cap de brot Edicions, Llegim…? Llibreria, Biblioteca Central d’Igualada, els mitjans de comunicació locals i de totes les persones que van assistir a la presentació (moltes de les quals van fer cua perquè l’Etna els signés el llibre).
Akutagawa a les VI Jornades de Traducció Literària d’Argentona
El passat 16 de juny vaig tenir el plaer d’impartir una conferència a l’entorn de la figura d’Akutagawa Ryūnosuke, en el marc de les VI Jornades de Traducció Literària, Memorial Joan Fontcuberta. L’acte, organitzat per la secció de Lletres del Centre d’Estudis Argentonins i presentat per la professora i traductora Glòria Farrés, va tenir lloc al Saló de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona.
La conferència es va completar amb la projecció i el debat a l’entorn de la pel·lícula Rashōmon, dirigida per Akira Kurosawa i basada en dos dels contes més cèlebres d’Akutagawa («Rashōmon» i «Dins un bosquet de bambú«)
Cloenda del curs de literatura japonesa a la llibreria Nollegiu
El passat dijous 4 de juny vam celebrar l’última sessió del curs de literatura japonesa que hem fet aquest curs a la llibreria Nollegiu del Clot.
Al llarg de vuit sessions, entre els mesos d’octubre i juny, hem fet un repàs cronològic de la literatura moderna japonesa, aturant-nos especialment en les obres proposades per a cada sessió: Cerezos en la oscuridad, de Higuchi Ichiyô (1895), Kokoro, de Natusme Sôseki (1914); Elogi de l’ombra i Retrat de Shunkin, de Jun’ichirô Tanizaki (1934); País de neu, de Yasunari Kawabata (1935-47); Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima (1949); Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe (1964); A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami (1982) i Yo, una novela, de Minae Mizumura (1995).
Cal destacar que en totes les sessions s’ha generat un debat molt interessant gràcies al gran bagatge lector de tots els assistents.
La proposta que hem ofert aquest curs tindrà continuïtat a partir del mes d’octubre del 2026, amb un nou curs que hi donarà continuïtat.
Més informació sobre el curs 2026-2027, aquí.
«La noia de la botiga 24 hores» a la Biblioteca de Masquefa
El passat 21 de maig vaig assistir a la sessió del club de lectura a l’entorn de la novel·la La noia de la botiga 24 hores, de Sayaka Murata, moderat per Maria Enrich, a la Biblioteca Carme Junyent de Masquefa.
Més enllà del contingut de la novel·la en si, el debat també va donar peu a parlar d’algunes característiques de la societat japonesa que van despertar l’interès dels assistents, com ara la tensió entre el grup i l’individu, l’ètica de treball, la soledat, etc.
La sessió s’emmarca dins el programa de promoció de la lectura promogut per la institució de les Lletres Catalanes.
«Kiki, servei de missatgeria màgica», nominada al Premi Llibreter
La novel·la Kiki, servei de missatgeria màgica, d’Eiko Kadono, ha estat nominada al Premi Llibreter en la categoria «Infantil i juvenil d’altres literatures». Es tracta d’un reconeixement a la qualitat d’aquest clàssic de la literatura juvenil japonesa, així com a la bona feina d’edició de Bromera, amb les il·lustracions de Sara Aguilar. No cal dir que, com a traductor d’aquesta novel·la al català, també estic molt content. Els veredicte final del jurat es donarà a conèixer el dia 17 de juny. 楽しみにしています。